divendres, 15 de març de 2013

El color de les coses...



Colors en sèrie, realment es una serie innovadora que es va emetre de setembre a novembre el passat 2007 a Televisió de Catalunya i actualment s’ha editat en DVD. Aquesta mostra diferents sentiments, estats d’ànim, objectes, records, etc, que tenen a veure amb un color concret, cada color es un capítol. Referent als vistos a classe, començant pel color verd, potser remarcar que en alguns moments es fa un pel repetitiu, concretament amb l’aparició ens diversos moments de nens, potser un recurs fàcil, pel que fa la imatge estar molt cuidada, així com la fotografia, molt acurada i adaptada al color que es tracta en cada capítol. Pel que fa el color rosa, constantment ens va remarcant que aquest color ens transmet pau, ens treu l’agressivitat i ens dona certa calma, potser també ho repeteixen en masses ocasions, tot i que no treu que es un bon treball.

Personalment crec que es un bon producte, o si més no es un producte diferent a la resta, que ja es important, ja que el que convé es crear nous formats per tal que el públic senti noves emocions a traves de les imatges i el so, no es bo deixar les coses tal i com estan, es important anar creant, encara que sigui arriscat a nivell econòmic, sempre s’està a temps de tirar enrere, mai s’ha de quedar un projecte sense almenys intentar-ho. Lògicament te alguns defectes, potser el color verd, perquè es el primer, però tant a nivell de realització que es força acurada i treballada, com es el cas de les càmeres lentes o la utilització de “slow motion” i que donen uns resultats destacables, potser hi trobem alguns errors de guió degut a que hi ha algunes imatges i alguns conceptes que es repeteixen al meu entendre massa vegades.

D’altra banda comentar la feina que representa crear i realitzar un projecte com aquest, a part de les despeses econòmiques, destacar la feina a nivell de muntatge, ja que crec que es el mes important en aquest tipus de productes audiovisuals a part de la fotografia i la imatge que també tenen òbviament un pes molt important. Destacar també la feina a nivell de la música i la veu en off, ja que cada reportatge te una veu diferent, això fa que estigui molt més personalitzat, potser es perquè com les imatges, la veu també pot tenir color, o almenys això diuen. En el de color verd hi trobem la veu d’un noi força jove i en el del color rosa han posat la veu d’una noia.

Colors en sèrie, ens dona una altra visió sobre la manera de fer un documental, potser gràcies a aquest sistema l’espectador, sobretot el jove estarà més atent en aquest tipus de formats, potser actualment no massa coneguts pels joves, si més no atrau al espectador i l’atrapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada