dimecres, 6 de febrer de 2013

Laberint (2a part)



La Sara va pensar que potser era un amic seu que li estava gastant una mala passada, i va seguir-li una mica la corrent.

-Està bé, i com saps el meu nom?
-Ja t'ho he dit, perquè fa temps que em fixo amb tu, se que treballes com a secretaria d'una empresa del carrer Bailen, que sempre abans de tornar a casa vas a prendre alguna cosa amb les amigues al bar que esta a la cantonada del carrer Balmes,....

En aquells moments la Sara ja no escoltava, perquè es va quedar parada de que aquell home sabia d´ella sense ella saber res d'ell.
-Desde quant m'has estat espiant els meus moviments?
-Doncs, ara fara un any i mig- En aquell moment la Sara si que es va quedar glaçada, però el cert, era que aquella veu li transmetia confiança i escalfor, semblava que li alleugeria el malestar, era com si ja la conegués de feia temps.
-No t'ho esperaves potser?
-Doncs no, que vols que et digui- llavors va pensar en penjar el telèfon, però no podia, sentia que aquell home era especial o si mes no s'havia fixat amb ella.
-Sara, estàs passant per un mal moment oi que si?
-Però que n'has de fer tu d'això? I ara t'he de deixar que he de fer el dinar que de qui poc arriba el meu home.
-A quina hora et puc tornar a trucar?
-A ninguna, adeu.-I tot seguit va penjar-li el telèfon, encara que ella sentia una cosa especial quan escoltava aquella veu tant greu que la transportava en el temps, com si li treies anys del damunt.

A l'hora de dinar, es va asseure a taula com si no hagués passat res, però continuava pensant en el que li havia dit aquell home, en el que sabia d´ella, els seus costums, el mal moment que estava atravessant...

-Mare, com et trobes?-va preguntar-li la Laura, la seva filla gran que tenia vuit anys.
-Be, gràcies filla ja em trobo millor. 

La Sara tenia una filla gran de vuit anys i una altre més petita de sis que es deia Violeta, les dues eren una barreja dels dos, els ulls blaus eren del seu pare, mentre que els cabells castanys tirant a clars havien sortit d´ella, semblava que no se n’estaven enterant del que estava pasant entre en Jordi i ella, però quan menys s'ho esperava, sortien amb alguna frase que ho deixava clar de que alguna cosa notaven entre els seus pares que no acabava de funcionar del tot i es que no se'ls hi passa res per alt.

Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada