Toni Cruanyes presenta nou llibre a Canet

Toni Cruanyes es Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha fet ampliacions d'estudis a les Universitats de Stirling, Escòcia (1996) i de Florència (1998).

El passat dissabte 23 de març vaig tenir el plaer de fer-li una entrevista per La Caixa Tonta de Ràdio Arenys i a més vaig assistir a la presentació del seu tercer llibre: "Un antídot contra l'extrema dreta"(3i4) guanyador del Premi Joan Fuster d'Assaig, Premis Octubre 2012 al seu poble, Canet de Mar, concretament a la Biblioteca Municipal, on es va poder comprovar un cop més el poder de convotaoria d'aquest canetenc que malgrat el tinguem una mica lluny el porta sempre allà on va i això la gent li va retornar amb una gran afluència de públic on la sala principal de l'edifici obra de l'arquitecte Domench i Montanter va quedar petita. El va acompanyar la Diputada al parlament per ERC, Gemma Calvet i la presentació de l'acte a càrrec del Director de Ràdio Canet i amic Quim Masvidal.

Va ser una presentació molt amena on, a més a més de conèixer alguns secrets del llibre els assistents vam poder fer preguntes ben diverses tant a l'autor com a la Diputada al parlament. El llibre parla de l'immigració massiva, de globalització, de xenofòbia, de religions, de nacionalismes... Són conceptes capitals per a entendre l'auge de l'extrema dreta a Europa. És el fenomen polític més important de l'inici del segle XXI, i encara no tenim les eines bàsiques per a fer-hi front. Ens trobem descol·locats davant una crisi que ens amenaça doblement: al nostre nivell de vida i als nostres valors democràtics i de llibertats individuals.

Toni Cruanyes va deixar clar que no és en qualsevol cas un llibre de respostes sinó el contrari, ens farà pensar als lectors mitjançant preguntes que van sorgint sobre la situació en la qual ens veiem immersos. Sens dubte aquest llibre es una reflexió lúcida, valenta, necessària i que fa moltes de les preguntes que cal fer, per tal de trobar les respostes que necessitem. Enhorabona per la feina Toni!

Us deixo un fragment amb vídeo de l'acte que vaig enregistrar:

El color de les coses...

Colors en sèrie, realment es una serie innovadora que es va emetre de setembre a novembre el passat 2007 a Televisió de Catalunya i actualment s’ha editat en DVD. Aquesta mostra diferents sentiments, estats d’ànim, objectes, records, etc, que tenen a veure amb un color concret, cada color es un capítol. Referent als vistos a classe, començant pel color verd, potser remarcar que en alguns moments es fa un pel repetitiu, concretament amb l’aparició ens diversos moments de nens, potser un recurs fàcil, pel que fa la imatge estar molt cuidada, així com la fotografia, molt acurada i adaptada al color que es tracta en cada capítol. Pel que fa el color rosa, constantment ens va remarcant que aquest color ens transmet pau, ens treu l’agressivitat i ens dona certa calma, potser també ho repeteixen en masses ocasions, tot i que no treu que es un bon treball.

Personalment crec que es un bon producte, o si més no es un producte diferent a la resta, que ja es important, ja que el que convé es crear nous formats per tal que el públic senti noves emocions a traves de les imatges i el so, no es bo deixar les coses tal i com estan, es important anar creant, encara que sigui arriscat a nivell econòmic, sempre s’està a temps de tirar enrere, mai s’ha de quedar un projecte sense almenys intentar-ho. Lògicament te alguns defectes, potser el color verd, perquè es el primer, però tant a nivell de realització que es força acurada i treballada, com es el cas de les càmeres lentes o la utilització de “slow motion” i que donen uns resultats destacables, potser hi trobem alguns errors de guió degut a que hi ha algunes imatges i alguns conceptes que es repeteixen al meu entendre massa vegades.

D’altra banda comentar la feina que representa crear i realitzar un projecte com aquest, a part de les despeses econòmiques, destacar la feina a nivell de muntatge, ja que crec que es el mes important en aquest tipus de productes audiovisuals a part de la fotografia i la imatge que també tenen òbviament un pes molt important. Destacar també la feina a nivell de la música i la veu en off, ja que cada reportatge te una veu diferent, això fa que estigui molt més personalitzat, potser es perquè com les imatges, la veu també pot tenir color, o almenys això diuen. En el de color verd hi trobem la veu d’un noi força jove i en el del color rosa han posat la veu d’una noia.

Colors en sèrie, ens dona una altra visió sobre la manera de fer un documental, potser gràcies a aquest sistema l’espectador, sobretot el jove estarà més atent en aquest tipus de formats, potser actualment no massa coneguts pels joves, si més no atrau al espectador i l’atrapa.