El color de les coses...

Colors en sèrie, realment es una serie innovadora que es va emetre de setembre a novembre el passat 2007 a Televisió de Catalunya i actualment s’ha editat en DVD. Aquesta mostra diferents sentiments, estats d’ànim, objectes, records, etc, que tenen a veure amb un color concret, cada color es un capítol. Referent als vistos a classe, començant pel color verd, potser remarcar que en alguns moments es fa un pel repetitiu, concretament amb l’aparició ens diversos moments de nens, potser un recurs fàcil, pel que fa la imatge estar molt cuidada, així com la fotografia, molt acurada i adaptada al color que es tracta en cada capítol. Pel que fa el color rosa, constantment ens va remarcant que aquest color ens transmet pau, ens treu l’agressivitat i ens dona certa calma, potser també ho repeteixen en masses ocasions, tot i que no treu que es un bon treball.

Personalment crec que es un bon producte, o si més no es un producte diferent a la resta, que ja es important, ja que el que convé es crear nous formats per tal que el públic senti noves emocions a traves de les imatges i el so, no es bo deixar les coses tal i com estan, es important anar creant, encara que sigui arriscat a nivell econòmic, sempre s’està a temps de tirar enrere, mai s’ha de quedar un projecte sense almenys intentar-ho. Lògicament te alguns defectes, potser el color verd, perquè es el primer, però tant a nivell de realització que es força acurada i treballada, com es el cas de les càmeres lentes o la utilització de “slow motion” i que donen uns resultats destacables, potser hi trobem alguns errors de guió degut a que hi ha algunes imatges i alguns conceptes que es repeteixen al meu entendre massa vegades.

D’altra banda comentar la feina que representa crear i realitzar un projecte com aquest, a part de les despeses econòmiques, destacar la feina a nivell de muntatge, ja que crec que es el mes important en aquest tipus de productes audiovisuals a part de la fotografia i la imatge que també tenen òbviament un pes molt important. Destacar també la feina a nivell de la música i la veu en off, ja que cada reportatge te una veu diferent, això fa que estigui molt més personalitzat, potser es perquè com les imatges, la veu també pot tenir color, o almenys això diuen. En el de color verd hi trobem la veu d’un noi força jove i en el del color rosa han posat la veu d’una noia.

Colors en sèrie, ens dona una altra visió sobre la manera de fer un documental, potser gràcies a aquest sistema l’espectador, sobretot el jove estarà més atent en aquest tipus de formats, potser actualment no massa coneguts pels joves, si més no atrau al espectador i l’atrapa.

En terra de ningú

En terra de ningú (en tierra hostil) de Kathryn Bigelow, la classificaria en el “Drama-documentary” o semi-documental, a causa que la pel·lícula es basa o recrea un fet bastant recent, com és la guerra de l'Iraq en aquest cas. Concretament se'ns relaten les experiències d'una brigada nord-americana que es dedica a la desactivació d'explosius. És un hibrid a causa que utilitza un fet real per tractar un tema tan polèmic en el seu moment com va ser la guerra de l'Iraq, en la qual van morir un gran numero de solats americans. Pel que fa a l'argument, comentar que no fa massa desenvolupament de personatges i no té un argument definit, simplement es tracta d'anar seguint als soldats de missió en missió desactivant bombes i detenint a insurgents. Cal destacar també a nivell tècnic els moviments de càmera, molt característics del documental, hi ha una realització bastant abundant en escenes càmera a l'espatlla, on podem percebre cert moviment en diversos moments del film. Sembla com si estiguessis veient un reportatge per a televisió sobre la guerra de l'Iraq.

Sincerament, no és una pel·lícula que t'enganxi pels seus aspectes narratius o guió, perquè podríem dir que no són el seu punt fort, a causa que el que es premia és l'acció, la vida diària de la brigada que es dedica a desactivar els explosius, les seves pors, els seus pensaments, els seus problemes en el dia a dia mentre estan de servei, les seves converses…, encara que no ens demostren massa el seu caràcter, no hi ha evolució marcada en els personatges de la pel·lícula, els soldats sembla que no tenen sentiments, els pinten com uns éssers amb poca humanitat. El guió és una miqueta ambigu, bàsicament perquè les missions es van succeint sense un sentit concret dins de la unitat narrativa, no hi ha un sentit profund o un tema que es pugui entreveure amb tant del mateix i amb un ritme molt pausat, però d'altra banda es volia transmetre aquesta sensació, la guerra sempre és el mateix, tirs, soldats, fum, explosions, els carrers de Baghdad buits i solitàries, pols, morts…

La pel·lícula té certs problemes d'argument, principalment perquè els personatges no evolucionen, sempre se'ns mostren de la mateixa forma, els fa falta potser una mica més de profunditat i no hi ha un fil argumental concret que ens vagi guiant per la història, de fet no hi ha una història definida en la qual et puguis agafar, encara que potser també en aquest cas la directora ha volgut mostrar la cruesa de la guerra, la vida monòtona però alhora perillosa dels soldats americans desplaçats a l'Iraq, molts d'ells estan resignats a la seva destinació, servir a la pàtria i si fa falta morir pel seu país.

Les fortaleses, serien primerament la forma amb la qual aquesta realitzada la cinta, ja que li dóna bastant sensació de realitat. En les notícies sempre se'ns ha donat una imatge distorsionada de la guerra, simplement se'ns mostren les morts, les bombes, els ferits, etc. Aquí se'ns mostra la guerra en el seu vessant més quotidiana, el dia a dia d'un grup de soldats que lluiten per sobreviure en un territori totalment hostil, com és l'Iraq, el desert, la sorra, estar lluny dels seus èssers estimats…

En definitiva, podem dir que és un film que barreja molt bé el documental amb la ficció i el drama, en aquest cas la guerra de l'Iraq, se'ns mostra la guerra d'una forma natural, sense dramatitzar massa, encara que tots sabem que una guerra ja és prou dramàtica, no fa falta caure en la sang per mostrar una realitat com aquesta, simplement amb el drama d'uns soldats que estan destinats a mantenir l'ordre d'una ciutat que ha quedat totalment desemparada.