dijous, 10 de gener de 2013

La caputxeta rosa



Hi havia una vegada una nena que es deia caputxeta rosa, li encantaven els programes televisius de temàtica relacionada amb aquest color i es per aquest simple motiu que es deia d’aquesta manera. Un dia la seva mare li va dir que tindria que anar aquell matí a la cadena de televisió on treballava la seva avia fent una secció a la relacionada amb la cuina, ja que s’havia deixat l’ingredient més important del plat, el tomàquet!! Així que no s’ho va pensar dues vegades, es va posar ben guapa, es va pentinar, maquillar i posar la roba més bonica i llampant que va trobar al seu armariet, i es que mira que n’és de presumida la caputxeta rosa!!!

I seguidament es va posar en camí cap a la televisió on treballava la seva avia Mercè Milanès. Quan anava per la ciutat, es va trobar amb un aparador d’una botiga de roba on hi havia tot el més fashion de la nova temporada, faldilles, pantalons, samarretes, els models amb més glamour, i es clar no es podia resistir, però per un moment va tancar els ulls i va pensar en que tenia que ser forta i aguantar-se, ja que la seva avia l’estava esperant, ja que tenia que portar-li l’ingredient per al plat del dia a la seva secció “La cuina amb Milanès”, així que va agitar el cap i es va tornar a posar en marxa cap a la televisió.

En arribar a la televisió la van parar els guardes de seguretat, i li van preguntar què que feia una nena tan maca sola a la televisió, i ella els hi va dir que anava a veure a la seva avia Mercè per portar-li l’ingredient principal per a realitzar el plat d’avui per al seu programa, que formava part d’un altre que es deia “EL GUST ES MEU!”, presentat per la Anna Quintanilles. Quan va acabar d’explicar el problema no va tenir ni temps de pestanyejar que ja es trobava al plató on es feia el programa. Però es va trobar que la seva no hi era, en comptes d’ella, es va trobar amb una senyora molt maquillada i amb un vestit molt llampant que li va preguntar si li faria gràcia de participar al programa fent un numero de “caraoque”, ja que els hi faltava una nena, ja que la que havia de venir estava malalta. La caputxeta no va saber dir que no i va acceptar, i es que a ella li encantava sortir a la televisió o damunt d’un escenari, es creia una nena molt bonica i amb molt poder de cridar l’atenció amb aquells vestits que sempre portava. No va tenir cap problema en preparar-se i posar-se un vestit molt cridaner per sortir davant de les cameres, així que en un tres i no res ja estava col·locada al costat de la presentadora per cantar, i així ho va fer oblidant-se totalment del que havia vingut a fer a la televisió.

La seva avia, que es trobava en el plató del costat esperant el tomàquet per fer el seu plat culinari , ja no podia més així que va trucar a la caputxeta al mòbil i no contestava, ja que aquesta s’ho estava passant d’allò més be damunt de l’escenari. Quan va acabar es va trobar de que donaven pas a la seva avia per a fer la seva secció de cuina es va posar de color vermell com allò que tenia que haver portat però que no li havia donat temps per ser tant vanitosa. Així que no s’ho va pensar dues vegades i va anar al plató del costat, va entrar i sense dir res a ningú es va posar davant de les cameres de nou per portar-li els tomàquets a la seva avia, que ja estava que no sabia que dir, quant la va veure va respirar tranquil·la i va prosseguir amb l’elaboració del plat.

Quan va acabar la seva avia la va renyar i li va dir que si volia ser famosa, primer tindria que guanyar-s’ho, o sigui que tindria que estudiar per poder ser una persona, no només una nena maca que quedi be davant d’una camera, i es que d’aquesta gent ja n’hi ha molta i el que fan falta son professionals com cal. La caputxeta a partir d’aquest dia s’ho va pensar més això de mirar tanta programació rosa a la televisió i es va dedicar a veure més programes amb un millor contingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada