dimecres, 30 de gener del 2013

Per què Spiderman i Superman són periodistes?



Hi ha moltes hipòtesis sobre perquè Spiderman i Superman són periodistes, però algunes de la més probables les comento a continuació:

Una de les opcions podria ser que són periodistes perquè tenen accés a la informació més directament i, en teoria, més ràpidament, poden saber el que ha passat al món a l'instant, gràcies a això poden actuar molt més ràpid que la gent del carrer, la policia, etc...; perquè normalment sempre els mitjans de comunicació, són els primers a assabentar-se del que passa al món. En el cas de Spiderman, en la vida real “Peter Parker”, és un fotògraf d'un diari i és el que sempre troba a Spiderman, com no? En el cas de Superman, a la vida diària és “Clarck Ken”, un periodista del Daily Planet, un diari de la ciutat. Tots dos utilitzen la seva professió, de vegades sense voler-ho per assabentar-se del que ocorre a la seva ciutat, les seves rodalies o al món.

Un altre factor també pot ser que com el periodista és una persona que en tenir molta feina no pot estar sempre en el mateix lloc, llavors en ser un periodista, tenen més flexibilitat d'horaris i així es poden transformar més fàcilment en superherois quan els fa falta o poden desaparèixer dient: “Haig de marxar, tinc una ultima hora que no pot esperar”, quan en realitat van a salvar al món d'una terrible amenaça d'altres planetes, d'un follet maligne, d'un científic sense escrúpols, etc...

Tant Superman com Spiderman, mostren al periodista com una persona molt atrafegada, gairebé sense vida personal, dedicada als altres, ja sigui perquè han de salvar al món o perquè tenen feina a la redacció o han de fer un reportatge fotogràfic per a l'edició del matí sens falta, perquè sinó els seus caps, en tots dos casos amb mala llet, els poden fotre al carrer per una relliscada.

Viuen el periodisme com si fos una professió molt intensa a tota hora, professió que dóna llibertat d'una banda i per una altra no tant, sobretot a l'hora de publicar el que un vol o el que sent que vol donar a conèixer a l'opinió publica. El periodisme es veu des d'una visió bastant idealista, potser com agradaria a molts que anés, una professió intensa i sense respir, amb una bella dona que va darrere del periodista, però no pel fet de ser periodista, sinó per ser un heroi que salva a la humanitat. Una redacció molt atrafegada, bons companys, un periodista que actua sense interessos personals, simplement perquè creu que ha de fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada