divendres, 4 de gener de 2013

Les xarxes socials a debat


 Avui dia, qui no coneix el facebook? una eina que s’ha convertit sens dubte en una de les eines “web 2.0″, quasi bé a dia d’avui tothom en té, o per exemple Facebook, MySpace, Twitter, Netlog, Fotolog, Flickr, Badoo… , que encara no ha agafat tanta embranzida com l’anterior aplicació però deu ni do, una eina que ens permet estar en contacte amb molts usuaris i sobretot amants de les noves tecnologies d’internet, comunicar-nos a diari, saber quins gustos té la resta de gent, quedar amb els amics, etc.

Però també podriem dir que son unes aplicacions que ens tenen certament controlats encara que no volguem, ja que simplement posant al twitter “estic a la universitat”, tothom sabra on ets i a partir d’aquesta informació la resta d’usuaris poden saber que estas fent en qualsevol hora. No fa massa que va succeir un cas força important en relació a aquesta aplicació, concretament era l’ús que va fer la web de Telecinco de les converses que mantenien els assassins amb la Marta Del Castillo. Realment és lícit publicar aquest tipus d’informacions que fan referencia a moments de la vida d’aquests joves? es informació privada o pública? També podriem arribar a la conclusió que a vegades son una perdua de temps, ja que tenen aplicacions que només serveixen per distreure i prou, ja siguin jocs, enquestes, tests, etc…

Els primers serveis de xarxes socials en Internet sorgiren fa uns anys (Boyd i Ellison, 2007). Les xarxes socials tenen una gran acceptació. Els usuaris es compten per milions, tot i que molts d’ells es troben inactius i és coneguda la dificultat per a donar-se de baixa d’algunes de les xarxes. Un servei de xarxa social en Internet és una aplicació informàtica que resideix i s’executa en un ordinador remot i a la qual s’accedeix via web i que serveix per a construir una xarxa social en línia. Acostuma a proporcionar diverses eines de comunicació a fi que els seus membres interactuen entre si: xat, missatgeria, fòrums de debat, quaderns de bitàcola individuals i col·lectius, vídeoxat, recursos compartits (com ara fotos, vídeos, enllaços), etc. I pel que fa la privacitat, com totes aquestes eines s'ha de saber mesurar la informació que es dona a conèixer a la resta d’usuaris, ja siguin fotos, videos, dades personals, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada