My Sassy Girl...

Hoy quiero hablar de un film koreano, "My Sassy Girl" que trada de uno chico joven que va camino a casa de su tia para conocer a una posible novia se encuentra de repente en un metro de Tokio con una chica en estado ebrio que no deja de ponerlo en problemas de todo tipo, como entrar en la carcel varias veces. Al principio él quiere desacerse de la chica hasta que tienen una aventura en el parque de atracciones de la ciudad y un soldado con poca paciencia le hace cambiar de opinon al respecto de la chica.

Una de las secuencias que más me ha sorprendido ha sido la de la chica enfrentandose con el solado en el parque de atracciones y demuestra que realmente no es tan dura, sino que se pone una coraza para que no le hagan daño, debido a que en su pasado ya ha sufrido bastante en el amor. Y mediante su experiencia intenta convencer al solado que se ha fugado de que no mate al chico debido a que hace poco le ha dejado su chica por otro y con sus argumentos le convencen de que no lo haga, que siga viviendo sin atormentarse, porquè la chica no va a volver, asi que este se entrega a las autoridades y recomienda al chico que la cuide, que es una gran chica. Tambien me sorprendio una de las primeras secuencias de la película, en la que se encuentran los dos protagonistas en el metro y esta deja perdido al pobre hombre y a si peluca, sin duda una forma muy particular de conocerse.

Es una historia perfectamente exportable al cine europeo, pienso que si se hiciera con actores occidentales funcionaria perfectamente, debido a que contiene humor, amor y un guion interesante, los movimientos de camara son bastante similares, la realización también. Las diferencias quizas serian la extensión de la película que es bastante, se hace referencia a su cultura, sus creencias, la comida, el acting de los actores, es a veces un poco exagerado, que no quiere decir que sean malos, simplemente que tienen otro forma de trabajar, etc.

La película esta ambientada en la actualidad, más o menos en el 2007, aunque se hacen saltos en el tiempo, debido a que la protagonista quiere ser directora de cine y hace saltos en el tiempo, además de mostrarnos escenas tipicas del cine Xino, en el que hay duelos en el aire por parte de guerreros y ella siempre es la protagonista, junto con su nueva pareja que hace otro papel. También podriamos decir que hace un homenaje en algunos momentos a los grandes directores xinos de las epocas más prolificas de cine de ese pais.

Foster Child, emoció a flor de pell

Reprenc el cinema asiàtic que tant m'agrada, aquest cop per parlar d'un treball poc conegut però molt ben fet, anomenat "Foster Child" de Brillante Mendoza que no et deixa indiferent.

Una mare s'encarrega a Filipines com a moltes altres de cuidar a nens orfes o en procés d'adopció d'una associació que s'encarrega de cuidar a aquests infants fins que poden ser adoptats. Ho podem veure clarament amb el cas de Thelma, una dona que s'encarrega de cuidar i mantenir amb l'ajuda de l'associació a diversos nens. 

Aquesta en l'associació des de fa molt temps i és una de les millors mainaderes, des de fa ja molts anys que fa el mateix treball, en aquesta pel·lícula podem veure com és una jornada de treball per a ella. M'ha sorprès la seqüència en l'associació, en la qual se'ns mostra un dia dins d'un centre d'aquestes caracteristiques mitjançant un llarg travelling que ens va mostrant els tramits, els nens gairebé acabats de néixer, les adopcions… En general el dia a dia d'aquest centre que tracta de trobar famílies a tots aquests nens desatesos. És una seqüència llarga, però amb els moviments de càmera no es fa pesada en ningun moment, al contrari, és entretinguda.

Podriem dir que el director usa bastants moviments del cinema occidental, així com rescursos i plans que es van mostrant durant tot el film. Encara que la pel·lícula és de genero documental té diversos recursos cinematografics típicos del cinema europeu. Sincerament al meu m'ha semblat que aquesta molt bé realitzat, tant a nivell de plànols com a nivell de moviments de càmera.

Aquest film ens mostra la crua realitat que es viu a Filipines, però sobretot el treball que fan les dones, sempre a casa i cuidant dels nens, sense tenir oportunitat d'avançar en els estudis o de millorar la seva qualitat de vida, solament unes poques poden tenir un nivell adquisitiu una mica més elevat.

OM SHANTI OM

Avui torno a reprendre el món del cinema asiàtic, aquest cop us porto un Bollywood, protagonitzat per Shahrukh Khan, Deepika Padukone, Arjun Rampal, Shreyas Talpade i dirigida per Farah Khan.

Om Shanti Om, és una pel·lícula estil Bollywood en tota regla amb numeros musicals d'allò més vistosos i coloristes en la qual podem veure a un figurant amb el somni de ser algun dia un gran actor del genere. A més coneix a una de les actrius més importants del moment Shanti, amb la qual començarà una bella amistat, fins que succeeix alguna cosa imprevist i provoca un canvi radical en la història.

Una de les seqüències més interessants de la pel·lícula per a mi és en la qual podem veure ballant i cantant a més de 30 actors reconeguts de Bollywood, els quals presten la seva imatge per a aquesta pel·lícula. M'ha sorprès perquè podem veure al "star system" indi que se'ns mostra desenfadat i com molt colorit cantant un dels temes principals de la pel·lícula. També destacar la seqüència en la que el protragonista descobreix que Shanti aquesta a punt de casar-se amb el productor de la pel·lícula, mentres veiem al noi per diferents escenaris sona la cançó “Jag Soona Soona Lage”, un dels grans temes musicals de la pel·lícula. Destacar el color que aporten dels ballarins i ballarines en les escales de palau en el qual estan realitzant una coreografia on a més utilitzen espècies tipiques de l'Índia i amb les quals el protagonista es cobreix la cara perquè Shanti no ho vegi, se'ns mostren diferents escenaris i uns moviments de camara realment molt acurats, grues, travellings entre d'altres altres que proporcionen a l'espectador la sensació d'estar dins la pel·lícula i somiar.

El film té algunes semblances de guió, a causa que per realitzar-la s'han basat en algunes històries tipicas de hollywood, però els donen el seu particular visió, la seva manera particular d'explicar les coses converteix un simple guió en una mica més, pur entreteniment per als sentits. Utilitzen molt el color, les olors, les espècies caracteritiques de l'Índia, els balls i la música per atrapar a l'espectador d'una manera lenta però constant, és un format per deixar-se portar, oblidar-se de tot i no pensar en res més.

Un dels elements del llenguatge cinematogràfic més crda l'atenció és el punt i seguit que es dóna en aquest tipus de cinema, sobretot el que es dóna en aquesta pel·lícula quan podem veure a l'actriu principal morir cremada dins d'un dels decorats més imponents de la pel·lícula, un fet realment inesperat per l'espectador, un cop d'efecte molt efectiu perquè la gent tingui ganes després de l'intermedi de seguir veient la pel·lícula, però amb una nova trama, ja que pel que sembla se'ns ha acabat la història entre Om i Shanti, l'estrella.

Dor "Confíar en el destí"

Avui m'agradaria parlar de la pel·lícula índia Dor dirigida per Nagesh Kukunoor, un film que realment t'atrapa i et dóna l'oportunitat d'endinsar-te en l'Índia més profunda. Personalment m'agrada molt el cinema asiàtic, properament tractaré altres pel·lícules com aquesta. Shankar ha de viatjar a treballar a Aràbia Saudita però li promet que romandrà en contacte amb ella enviant-li part dels diners que guanya, per pagar els deutes de la família. Quan passa un temps sense notícies d'ell, i Meera flama i descobreix que ha mort. A partir d'aquest moment es converteix en una vídua a qui únicament li permeten anar a orar al temple.

Una de les seqüències que més m'ha agradat, ha estat la del balla, quan estan enmig del desert i es posen a fer una dansa de bollywood amb mocadors de colors, és com una picada d'ullet al cinema més comercial, però dins d'un film més independent.

És una pel·lícula que podria passar per cinema independent europeu tranquil·lament, penso que és una cinta treballada i el guió és molt correcte i demostra que no solament el cinema europeu sap realitzar cintes independents de qualitat. Els plans i la música estan molt cuidats.

Realment en aquest film podem veure molt millor com viuen les dones a l'Índia, els seus costums, ritus i manera de viure. Sobretot et crida l'atenció el tema de la parella i que casar-se comporta acceptar moltes coses.