La versió espanyola de Gran Hermano, producte de les productores Endemol i de Zeppelín TV va començar el 23 d’abril del 2000, sent el primer programa de telerealitat (reality show) que es va emetre al país, en aquest es van utilitzar 29 cameres. Al 2004 es va realitzar Gran Hermano VIP, una versió del programa amb famosos. El primer guanyador del reality a Epanya va ser Ismael Beiro. El 21 de setembre d’enguany es va estrenar la desena edició del programa més vist de Telecinco, que per cert es el primer país que arriba a aquest nombre. Durant aquests anys la presentadora principal ha sigue Mercedes Milà exepte en una ocasió que la va presentar Pepe Navarro, també han col·laborat Carolina Ferre, Jorge Javier Vázquez, Óscar Martínez, Jesús Vázquez i Jordi González presentant els debats o els resums diaris. Gran Hermano ha estat nominat com a millor concurs reality en cinc ocasions, però mai ha conseguit emportar-se el premi TP d’Or, malgrat els esforços de la seva presentadora que el defensa aferrissadament.
La critica el titlla de programa extremadament morbós i que cada cop va perdent pistonada, encara que setmana rera setmana segueix mantenint el lideratge d’audiència, el dia de la presentació d’aquesta dotzena temporada va obtenir un 29,2% de share i les gales setmanals les segueixen una mitjana de 4 milions d’espectadors, que no son pocs si pensem en la franja horària en la qual s’emet el programa. A més a més cal esmentar que es un programa realment molt rentable per Telecinco, ja que son més de 3 hores de directe que omplen i a més a més tenen uns molt bons resultats d’audiència.
Durant totes aquestes edicions han passat realment concursants que han donat molt de joc i que parlar, com per exemple Carlos Navarro (el yoyas) que va ser expulsat per la organització per conducta violenta, una concursant va tenir que abandonar perquè es va publicar que era una prostituta, la concursant Núria Yáñez (fresita) també va mostrar un caràcter força complicat a part de ser molt cridanera. També han sortit diverses parelles del concurs, encara que actualment poques segueixen actualment. Amb tot això un es pot preguntar, per què segueix agradant Gran Hermano?
Personalment crec que es un programa salvant les distancies molt ben pensat i realitzat. Compta amb una presentadora molt experimentada i curtida en tot tipus de formats televisius i una cosa molt important lògicament son els càstings, els quals son realment exhaustius encara que no ho sembli, busquen caràcters molt oposats i que xoquen entre ells per buscar confrontacions, també gent en alguns casos conflictiva per donar més joc al programa, i es que dotze edicions donen per molt, però també s'han d'anar buscant noves formules per captar l’atenció de l’espectador, que cada ja es sap sobradament res regles del joc i les possibles cartes dels concursants (mentir, fer pactes, l'edredoning, buscar parella dins la casa...). I el que ens agradaria i no ho volem reconèixer es entrar a les cases del demés, encara que només fos per una estona i ser testimonis sense ser vistos d’alguna baralla de parella, els seus problemes... Tot això es el que dona Gran Hermano, lògicament distorsionat ja que es un concurs i en moltes ocasions els concursants actuen, però jo em pregunto, durant quan de temps?
El que em fa ràbia es que molta de la gent que diu que no mira Gran Hermano, després el mira, en diverses ocasions Mercedes Milá ho ha comentat, que costa reconèixer a segons qui que mira el reality, però en tots nosaltres hi ha un punt de voyeurisme, de ganes de saber, de conèixer que li succeeix a la veïna del tercer que esta cridant o el del quart aquesta nit ha discutit amb la seva parella i malgrat tot els teus esforços per no sentir la baralla ho has sentit tot, casualitat o intencionalitat? El que si es veritat es que Gran Hermano continua sent el reality dels realities i encara que no agradi a alguns crítics segueix mantenint una bona colla de seguidors que estan disposats a continuar sent testimonis de la vida en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada