dimecres, 16 de gener del 2013

Somers Town, el camí cap a…



El director Shane Meadows, farà uns anys va estrenar "Somers Town", una pel·lícula que que vaig veure en versió original quan es va estrenar, però que encara recordo gratament. Aquesta tracta principalment del recorregut que fem tots per igual, que no és un altre que el camí de la vida, alguns ho tenen més complicat i replet de contratemps per arribar a ser alguna cosa en aquest món, simplement ser respectats o comptar amb amics de confiança en els moments difícils, sobretot en l'adolescència, una etapa en la qual no hi ha gens segur. El film comença presentant als personatges principals de la nostra història, Tommo, un noi que acaba de complir els 16 deixa els serveis socials i s'escapa a Londres, més endavant se'ns dóna a conèixer a Marek, un immigrant polonès que viu amb el seu pare, un obrer que passa les nits de tabola amb els seus amics.

Realment els personatges tenen unes vides diferents, però en certa manera bastant paral·leles, i és que els dos necessiten a algú que els comprengui, a Tommo no li queda ningú. Marek té al seu pare, però no li és de gran ajuda a causa que li preocupen més les festes amb els seus amics que l'educació del seu fill. Cap dels dos ho ha tingut fàcil per arribar on han arribat, però el destí els ha unit per fer el camí junts, busquen estabilitat. També estan units en la conquesta de Maria, la cambrera del bar del barri, que finalment ha de marxar a la seva ciutat natal, París. El moment més memorable potser seria el recorregut que realitzen Tommo, Marek i Maria, aquesta asseguda en una cadira de rodes fins que la deixen davant de casa seva. A nivell d'acting comentar que és bastant adequat per a la pel·lícula, sobretot Thomas Turgoose en el paper de Tommo, destacar el sòlid guió que es respecta durant tota la història.

Pel que fa a nivell tècnic, ens trobem amb una pel·lícula en blanc i negre, potser a simple vista pel tema que es tracta i en el temps en el qual transcorre l'acció, però després t'adones que és una bona elecció, ho fa tot més monòton, més gris i trist, com en general ho és el film. Potser desentona una mica el final, a causa que ens ho mostren en color. Gavin Clark and Ted Barnes, han compost els temes de la banda sonora especialment per al film que en alguns casos que fa una mica repetitiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada